En justa correspondència amb l'obra en què es basa, la versió televisiva de Les veus del Pamano hauria hagut de donar un protagonisme gairebé exclusiu a l'accent occidental. I no ho dic per fer populisme, sinó perquè l'hi havia posat en safata la novel·la homònima, de J. Cabré, que eleva el pallarès a literatura amb l'ús dels seus modismes, una opció d'estil que dóna versemblança al relat i que també n'hauria donat a la sèrie.

Les ficcions originals comporten un segell narratiu que ens desvia del que és costum i TVC no ho ha tingut present en el nivell lingüístic que més la compromet, l'oralitat, el que més disgustos li dóna i que potser només tracta amb la urgència de la correcció (en aquest sentit, el català central de la sèrie era de qualitat). Potser per això ha oblidat que una banda sonora, amb la seva llengua, també és paisatge. ¿No és detonant que l'alcalde feixista d'un poblet del Pallars dels primers anys de la postguerra parlés en un recte català central? ¿No els ho semblaria que, a aquestes altures de la pel·lícula, un xèrif de l'Oest americà parlés en català nord-occidental?

Per respecte a l'original i per versemblança, doncs, no és just que TVC com a defensa digui que n'hi havia prou amb quatre tipismes pallaresos, ni tampoc emparar-se en les insuficiències de la nòmina d'actors del país o en la insensibilitat de la direcció tècnica de les produccions per les qüestions lingüístiques, quan tothom sap el ressò social que té la llengua de TVC. Una llarga nòmina de conflictes ho acredita. L'últim projecte de relleu, Serrallonga, va fer saltar espurnes, i no pallareses, precisament.

Que no es van trobar, al seu dia, intèrprets de parla occidental per fer l'esperpèntica sèrie Lo Cartanyà? Es va treballar la llengua amb l'anticipació necessària davant d'un producte insígnia, que demana un zel més acusat en tots els ordres, també en el lingüístic? Posats a ser-ho, siguem benèvols: potser és que va passar per alt la intenció estilística de la novel·la.

TVC ha tornat a tenir un accident lingüístic en un producte propi que vol perdurar i, en relació amb l'anterior, el tractament de la llengua millora. Però el balanç és escàs: s'ha desaprofitat l'avantatge de tenir una novel·la tan ben concebuda com a font primera del guió. Llàstima, potser és que encara pesa massa que, des dels primers dies de la cadena, les sàvies autoritats combatessin la llengua de TVC per desafecta, i potser per això ara, òrfena de models, ha pecat d'indolent davant d'un objectiu d'exigència.

En vista de l'error, ni que sigui per respecte al text inspirador i a l'autor, que amb la seva obra ha volgut donar tremp literari i no pas de mer tipisme al pallarès, TVC hauria hagut d'entonar el mea culpa per no haver elevat a la categoria televisiva nacional una modalitat del català que viu el seu particular vigor tancada en si mateixa, que se sent apartada dels cànons cosmopolites i de mercat obligats de la llengua estàndard i que ara demanava ben legítimament, a través de l'escriptura del barceloní Jaume Cabré, una oportunitat. Només TVC l'hi podia donar i, em sap greu dir-ho, no se n'ha sortit.

Josep Tubau, lingüista de TVC

http://paper.avui.cat/article/comunicacio/180531/linefable/problema/amb/la/llengua/tvc.html