Som un grup de persones que seguim Televisió de Catalunya des de fa molts anys. Ens dirigim a vostè per exposar-li una preocupació creixent que esperem que sàpiga entendre com una crítica constructiva envers una cadena de televisió tan important per a nosaltres.

Aquest any, el del 25è aniversari de TV3, a part de tot un seguit de celebracions i despeses més o menys justificades, s’imposa una reflexió del que ha representat i representa “la nostra” televisió per al nostre país.

Sempre hem apreciat la voluntat que ha demostrat TV3 per fer compatible una televisió moderna i de qualitat amb un instrument de recuperació i conservació de la llengua catalana. Pensem que la feina que TV3 ha fet, juntament amb el canal 33 i últimament amb el 3/24, ha ajudat i ajuda a millorar el coneixement i la normalització de la nostra llengua. Per a tots nosaltres la televisió catalana ha estat un dels pilars i un dels símbols de la nostra identitat, una de les eines de transmissió de la nostra llengua i cultura cap a les generacions futures i als nouvinguts.

Últimament, però, estem molt decebuts amb els canvis que s’hi estan produint pel que fa a la llengua, tant en l’ús com en el model que es transmet. Respecte a l’ús de la llengua, s'ha notat un increment de la publicitat en castellà tant a TV3 com al canal 33. En un tall publicitari del dia 28 d'octubre a les 13:40h al 33 hem comptat fins a sis anuncis encadenats tots en castellà. L’efecte és tan fort que a vegades hem pensat que ens havíem equivocat de canal.
L’ús del castellà és cada cop més present, tant en informatius com en entrevistes en les quals l’interlocutor entén, o hauria d’entendre la nostra llengua. Massa sovint l’entrevistador o l’entrevistadora canvia de llengua utilitzant el castellà en detriment del català. Creiem fermament que això no beneficia en absolut el català ja que el desvalora tant davant dels seus parlants habituals com davant de les persones que estan fent l’esforç d’aprendre’l, però sobretot dóna la raó a aquella gent que opina que no val la pena conèixer-lo, ja que no el necessiten.

Recordem programes que durant molts anys han tingut un gran nivell d’audiència, com “La nit al dia” i “Àngels de nit” on les entrevistadores i els entrevistadors s’adreçaven als seus convidats no catalanoparlants en català i aquests disposaven de traducció simultània, si calia. En canvi ara això s'ha deixat de fer i als convidats se’ls adrecen en castellà directament. Ens preguntem si la casa té alguna política respecte a això o si la decisió es deixa a criteri del periodista o de la direcció del programa.

Una altra qüestió és el model de llengua que la televisió pública transmet. Sense ser puristes i admetent que la llengua és dinàmica i canviant, creiem que s'ha de tenir molta cura en aquest aspecte, ja que ens sembla que amb els anys s'ha anat castellanitzant tant per la incorporació de paraules que no són catalanes com pel que és més preocupant: la substitució d’unes estructures per d’altres que no són pròpies de la nostra llengua. Sortosament aquesta és una qüestió que darrerament ha estat motiu de debat en els mateixos mitjans. Sense anar més lluny, el 19 de novembre de 2008 a les 9.42h en el programa “Els matins”, el mateix Josep Cuní, el presentador de més audiència de TV3, declarava que en el cas que un periodista de la RAI o la BBC parlés la seva llengua amb el mateix nivell de correcció amb què parlen els periodistes d’aquí el català, aquest mateix periodista deixaria de treballar en aquestes cadenes. Per què, doncs, aquí s'ha de permetre que els periodistes de Televisió de Catalunya facin un mal ús del català? És la nostra llengua, ara més que mai, un vehicle de comunicació minoritari?

Si els professors i mestres de la nostra generació anomenaven TV3 com “la teva” ara alguns professors de la nova generació l’anomenen “la seva”, o sigui la vostra, ja que no s’identifiquen amb el treball que s’hi fa i se’n distancien. En alguns casos, ara aquella empatia es tradueix en una pèrdua d’identificació amb Televisió de Catalunya. Aquells canals que durant vint-i-cinc anys han estat el reflex de la identitat catalana ara ho estan deixant de ser. Si als inicis Televisió de Catalunya integrava la societat mitjançant la normalització de la nostra llengua, ara aquest mitjà de comunicació s'ha transformat en vehicle normalitzador del mal ús.

Desitgem fermament el retorn d’aquell esperit, d’aquella efervescència i il·lusió que transmetia “la nostra” televisió a través d’una militància lingüística i una voluntat de ser el que som, catalans i catalanes orgullosos de la nostra llengua.

Barcelona, 13 de maig de 2009.

Contacte: lanostratelevisio@gmail.com