Adjuntem la resposta en pdf de TV3 al peu d'aquesta pàgina. La transcripció de la carta la trobareu tot seguit:

Benvolguda senyora Teresa Riba:

M’adreço a vostè en qualitat de Defensor de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a la qual pertany Televisió de Catalunya, objecte de la queixa que ens va fer arribar en nom de les mil dues-centes persones adherides a la plataforma Defensem el Català a TV3 i que van signar la seva carta. Li demano que els traslladi el meu agraïment per l’esforç que suposa d’organització i implicació en la defensa dels seus drets com a ciutadans i teleespectadors. En un temps en què hi ha una tendència a l’isolament i l’individualisme cada cop més creixent, mostres d’associacionisme com la seva són dignes de tot elogi. També li demano disculpes pel retard en la resposta: són molts els ciutadans i ciutadanes que s’adrecen a aquest defensor, que ha de donar resposta a les queixes relatives no tan sols a Televisió de Catalunya, sinó també al grup d’emissores de la Generalitat i als portals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Cada queixa d’aquestes persones segueix un procediment. Primer se’n fa una valoració i posteriorment es fa una investigació, en la qual es demanen explicacions als implicats en la queixa. En aquest cas, i com que es tracta d’un tema genèric d’especial importància, he demanat explicacions al Sr. Ernest Rusinés, cap d’Assessorament Lingüístic de Televisió de Catalunya, al qual he traslladat la seva demanda. La seva resposta ha estat aquesta:

Benvolguda senyora Teresa Riba.

En primer lloc, moltes gràcies per adreçar-se a nosaltres amb esperit crític i constructiu alhora: observacions com les seves ens empenyen a mirar de fer millor la nostra feina i ens fan prendre consciència del llarg camí que tenim per fer. Coincidim totalment en la importància cabdal que han tingut, tenen i han de tenir els diversos canals de TVC en els processos de normalització lingüística del català. Coincidim parcialment en la percepció que tenen de canvi negatiu tant en l’ús lingüístic com en el model que transmetem.

Pel que fa a la publicitat, les dades dels espots fan veure que el percentatge de publicitat en català emesa els primers tres mesos d’aquest any és superior al del percentatge total de l’any passat. Concretament, aquest 2009, en el primer trimestre els espots en català han suposat un 90,95% (davant del 9,05% d’emesos en castellà), mentre que les dades del 2008 són: 87,68% en català i 12,32% en castellà. Com poden comprovar, doncs, la tendència és clarament favorable a l’ús del català en la publicitat, tot i que encara hi ha feina per fer.

Pel que fa a la seva observació sobre la presència creixent del castellà en informatius i en entrevistes, els hem de dir que, a l’hora de triar els convidats, els criteris continuen sent els mateixos de sempre. Els entrevistadors s’han de dirigir a l’entrevistat en català si l’entén, i s’hi dirigeixen en castellà si l’entrevistat és castellanoparlant i desconeix el català. Des del departament d’assessorament lingüístic, ens dediquem a fer un seguiment de la programació per comprovar que es compleixen els criteris; en cas que no se segueixin, ens posem en contacte amb els responsables del programa per reconduir la situació.

Respecte al model de llengua -recollit i en procés de revisió i actualització constants al portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ésAdir (www.esadir.cat)- treballem per tenir-ne un de funcional, àgil i genuí, adaptat als registres necessaris. És evident que els mitjans de comunicació, per necessitats òbvies, sovint hem d’anar més enllà que els diccionaris i l’acadèmia; de fet, hi ha un procés de retroalimentació constant, i sovint les solucions que adoptem els mitjans s’acaben incorporant al diccionari normatiu.

Els periodistes, que són una part dels professionals que traslladen el nostre model lingüístic a la pantalla- al costat dels actors de ficció i de doblatge, dels presentadors en general, dels locutors de publicitat, etc.- són una peça essencial de l’engranatge: és responsabilitat dels assessors lingüístics que en prenguin consciència i apliquin adequadament el nostre model lingüístic. En això, doncs, els donem la raó: si els resultats que tenim ara són insatisfactoris, pot ser que es degui a un relaxament que volem combatre.

De les línies anteriors, evidentment, no se’n desprèn una visió plàcida, conformista i acrítica de la qualitat de la llengua actual dels nostres canals. Precisament perquè la realitat no s’ajusta a com voldríem que fos, treballem dia a dia per modificar-la i millorar-la. Aportacions com la seva ens fan mantenir la tensió i ens recorden que tenim molta feina per fer; una feina molt important.

Com vostès, nosaltres també volem que torni l’”efervescència” i la “il·lusió” a TVC; si pot ser, amb més força que abans. No dubtin que ens hi esforcem i ens hi esforçarem.

Cordialment,

Ernest Rusinés Cap d’Assessorament Lingüístic de TVC

Una de les obligacions del Defensor és verificar que les explicacions dels implicats en la queixa són certes. He comprovat el que afirma el Sr. Rusinés. Pel que fa a la publicitat, els percentatges són correctes: la proporció de publicitat emesa en català ha augmentat, tot i que encara hi ha una presència significativa del castellà en aquest àmbit. Televisió de Catalunya no es pot negar a emetre un missatge publicitari en llengua castellana, atès que la lei no ho permet. Des del Departament Comercial s’anima els anunciants a emetre els missatges en català i es posa a la seva disposició el Departament d’Assessorament Lingüístic, que es fa càrrec, gratuïtament, de la traducció i/o correcció dels textos. Passa, però, que molt sovint aquests anunciants fan campanyes per a tot l’estat espanyol i fer la versió catalana dels missatges comporta totes unes despeses que, més en aquests temps de crisi, decideixen no assumir, especialment quan es tracta de campanyes puntuals de curta durada.

Els membres del Departament d’Assessorament Lingüístic de Televisió de Catalunya exerceixen la seva feina en diversos fronts. Primer, abans de les emissions, es revisen tots els textos que sortiran per pantalla, sempre que es disposa d’un guió previ. Els lingüistes adeqüen els textos al registre de cada programa i donen recomanacions sobre la pronúncia de noms o paraules complexos. Una altra funció que duen a terme és el seguiment de la competència lingüística dels professionals, repassant les emissions, especialment les que no tenen un guió previ i en què els professionals s’expressen improvisant. En aquest cas, periòdicament fan un informe adreçat a cada un dels professionals que apareixen en pantalla, on s’especifiquen quines errades han comès, siguin de l’àmbit fonètic, morfològic, sintàctic o de qualsevol altre. Finalment, els equips d’assessors lingüístics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals afronten els reptes que planteja constantment l’ús de la llengua als mitjans de comunicació i ofereixen respostes i solucions -obertes a tota la ciutadania- a través del portal ésAdir, una eina de consulta bàsica per als professionals tant de Televisió de Catalunya com d’altres mitjans o especialitats, com per exemple el món del doblatge.

Tot i aquest esforç dels professionals assignats a fer les tasques d’assessorament lingüístic, es cometen errors i s’han de reconèixer: aquest és el primer pas per poder millorar. També s’ha de tenir en compte que el volum de les emissions és extraordinari: s’arriba a les 120 hores d’emissió diàries, tan sols en televisió, perquè en ràdio s’arriba a un total de 10 emissores -6 exclusives per internet, que emeten 24 hores cada dia.

La preocupació que ens mostren vostès en la seva queixa és compartida pels professionals i directius dels mitjans de la CCMA i, no cal dir-ho, per aquest defensor, i més tenint en compte que aquests mitjans van néixer amb la clara vocació de contribuir a la normalització de la llengua catalana, objectiu que han complert durant els primers 25 anys d’existència i que han de continuar complint en el present i el futur. Els mitjans, però, no són aliens a la realitat social que els envolta i, com vostès ja saben –atès que, segons dedueixo de la seva amable carta, molts de vostès són mestres- no és gens afalagadora.

L’idioma és una eina fonamental per als professionals de la comunicació. De la mateixa manera que seria incomprensible que un professional maltractés l’ordinador amb què escriu o la càmera amb què enregistra les imatges, també ha de tenir una cura especial de la llengua amb què es comunica amb els ciutadans. Li puc assegurar que aquest defensor vetllarà, en la mesura de les seves possibilitats, perquè aquesta consciència envers la llengua sigui cada vegada més gran en els mitjans de la CCMA.

Insisteixo: moltes gràcies per la queixa que ens han fet arribar. La mirada crítica dels espectadors és, en definitiva, un element que ajuda a fer uns mitjans de comunicació més sòlids, eficaços i millors. Aprofito l’avinentesa per felicitar-los per la seva iniciativa i també pel seu web, on, de manera irònica i imaginativa, posen de manifest el seu interès i estima envers aquest tresor comú que és la llengua.

Esperant que aquestes explicacions siguin del seu interès, quedo a la seva disposició.

Cordialment,

Carles Pérez i Jaumira Defensor de l’Audiència CCMA

Sant Joan Despí, 30 de juny del 2009