ERNEST RUSINÉS / CAP D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC DE TVC Voldria intervenir en el debat que va obrir Antoni Dalmau en l'article TV3 i el català, del 25 de novembre. La qüestió concreta que portava Dalmau a fer plantejaments generals sobre un suposat problema lingüístic de la cadena era la de les varietats dialectals, a partir de les veus que es podien sentir a la minisèrie de Lluís M. Güell Les veus del Pamano. Diria que és poc qüestionable que el català central, simplement per raons de pes demogràfic, ha de tenir un pes específic molt destacat en els nostres mitjans de comunicació d'àmbit nacional. Segurament la solució seria aconseguir un equilibri entre la presència del català central i els altres grans dialectes; segurament, la persecució d'aquest objectiu no s'acabarà mai: costa arribar a equilibris que satisfacin a tothom. En Les veus del Pamano, l'opció va ser el català central, amb petites espurnes de pallarès, una opció condicionada pel càsting, perquè es va triar un repartiment de primera fent abstracció de la varietat dialectal pròpia dels actors. Potser s'hauria d'haver optat només per actors nord-occidentals, o només del Pallars, per afinar més. O potser, si es va optar pel català central, per coherència no s'hi havien de deixar escolar espurnes de pallarès. Una altra opció plausible hauria sigut assumir que els actors que es van seleccionar havien de dominar l'accent del Pallars per reproduir-lo en la ficció. Ara bé: ¿tenim un col·lectiu d'actors acostumats a assajar accents? ¿Ofereixen aquesta formació, les escoles de teatre del país? ¿Estem disposats a assumir els costos econòmics i de temps que comporta que els actors hagin de treballar l'accent en funció d'on s'ambienta la producció? ¿Estem disposats tots plegats -la indústria en general- a assumir que, igual que els actors tenen de vegades entrenadors personals per preparar-se físicament per a determinats papers, tinguin assessors que els entrenin lingüísticament? Dalmau toca de ple una qüestió important: el pes que ha de tenir la llengua en les produccions de la nostra televisió. Potser és veritat que tothom té clar que l'època, el paisatge o la manera de vestir s'han de cuidar fins a l'últim detall en les produccions audiovisuals, però els aspectes lingüístics no preocupen tant els que s'encarreguen de conduir-les. I aquesta manera de fer és, segurament, un reflex de la nostra societat, en què la qualitat de la llengua sovint és motiu de converses abrandades però rarament un objectiu de la pràctica diària al qual es dediquin prou esforços. A banda, la idea recurrent que a TVC hi ha hagut un procés de degradació lingüística conseqüència de determinats interessos ocults que pretenen objectius foscos no respon ni a la voluntat de la direcció ni a cap canvi en la línia establerta pels lingüistes de la casa. Parlem de la llengua de TVC tant com calgui, però el debat s'ha de plantejar amb totes les implicacions. http://paper.avui.cat/article/comunicacio/179012/veus/veus/pamano.html