David de Montserrat
Parlar d’aquestes coses incomoda molta gent. Sovint la primera reacció és acusar qui ho planteja de ser un radical, un intolerant i tantes altres floretes. Per tant, m’ho carrego a l’esquena i avall que fa baixada.
La llengua dels mitjans, encara
Ara fa ben bé cinc anys, el lingüista i professor de la Universitat de les Illes Gabriel Bibiloni, feia un elogi del Llibre d'estil de VilaWeb, que definia com "el primer que no és un més de la sèrie a què estàvem lamentablement avesats, sinó un llibre d’estil que se situa en un línia clarament diferent, que construeix un discurs propi i que retroba els principis sobre els quals es va iniciar la construcció de la llengua nacional moderna a començament del segle XX".
La inòpia,TV3 i els ‘bocadillos'
Desenganyin-se, el cas de TV3 –i els doblatges que fa o compra– i la llengua catalana no és cap conspiració espanyolista encaminada a substituir el català light de sempre per un català zero ultralight. És pura desídia i manca de to vital. És ignorància. No hi ha res, darrere. Quan després d'anys d'ús i acceptació d'avalot i antiavalot, algú va decidir fer-ne disturbi i antidisturbi. O quan de cop i volta les taules i els televisors es posen. O retornen les quinieles en detriment de les travesses, desenganyin-se, darrere no hi ha res.
EDITORIAL. Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana
El passat 2 de febrer el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP.
L'inefable problema amb la llengua de TVC
En justa correspondència amb l'obra en què es basa, la versió televisiva de Les veus del Pamano hauria hagut de donar un protagonisme gairebé exclusiu a l'accent occidental. I no ho dic per fer populisme, sinó perquè l'hi havia posat en safata la novel·la homònima, de J. Cabré, que eleva el pallarès a literatura amb l'ús dels seus modismes, una opció d'estil que dóna versemblança al relat i que també n'hauria donat a la sèrie.
El català a la ficció de TV3
Faig referència a l'article del Sr. Ernest Rusinés, cap d'assessorament lingüístic de TVC, publicat el dimarts 1 de desembre.
Amb tota sinceritat, no entenc les seves raons per justificar el català emprat a Les veus del Pamano.
Li ho explicaré fàcilment: ¿vostè s'imagina una producció anglosaxona amb un cockney parlant com un novaiorquès? ¿O bé un australià o un escocès parlant l'anglès de la BBC?
¿S'imagina una producció en castellà amb un andalús parlant com un madrileny o bé un argentí parlant com un andalús? Oi que no?
Sobre les veus de 'Les veus...'
Només voldria dir dues coses: primera, si no tenim un col·lectiu d'actors acostumats a assajar accents, que s'hi acostumin. Que pot resultar car? Bé, tinc una amiga que està estudiant en una escola per tal de treure's l'accent català i, així, poder treballar en castellà i s'ho està pagant ella. Qualsevol professional (del ram que sigui) es paga els màsters i els cursets de tota mena per tal d'excel·lir en la seva feina.
Les veus de 'Les veus del Pamano'
ERNEST RUSINÉS / CAP D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC DE TVC
El català de TV3
Coincideixo plenament amb la crítica d'Antoni Dalmau en relació amb la poca cura que, segon ell, TV3 palesa envers les formes dialectals del català. A banda del cas Les veus del Pamano, recordo la sèrie sobre la llegenda d'en Serrallonga emesa l'any passat, en la qual el català central que encara es parla a les Guilleries i la plana de Vic va ser bandejat pel catanyol que usen molts dels actors i actrius actuals. D'altra banda, lamento els talls de veu en castellà de jugadors, entrenador i president del Barça que sovint emeten els informatius de TV3.
Tot el contigut (sense comentaris)
